Oriol Roca – Solo

ORIOL ROCA SOLO

 

ORIOL ROCA: drums, percussion and objects

 

“Perhaps it’s the restraint displayed by Roca that makes his solo album so compelling, but the forty minutes flew right by and I was sad when the album ended.” All About Jazz (USA)

 

Barcelona born drummer Oriol Roca had no intention to release a solo album. He didn’t even plan to perform solo, for that matter. And yet, La Tomba dei Giganti is his first outing under his own name. In August 2009, Paolo Angeli, an amazing Italian improviser, invited Oriol to perform at Isole che Parlano, an arts festival held in the tiny village of Palau, in the Italian island of Sardinia. Italian sound engineer Roberto Monari happened to be there with his recording equipment to document the festival. Oriol was struck to recognize himself so strongly in the music, and he realized it was closer to the way he felt about music than anything else he’d ever done before. And thats how Roca’s first ever solo album, recorded on the evening of his first ever solo performance, came to be.

 

When playing solo Roca expands his set using all kinds of cymbals, different drums, objects, metal bars, plastic bags, stones, toys, bags of sand, a cheap wood flute, kitchen utensils, mini bells, chinese sticks, an original 22″ Paiste gong from 70’s a good friend gave him… anything capable of creating sound is welcome to explore in a free musical form the infinite possibilities of textures, density, dynamics we’re all surrounded by.

 

“Oriol Roca, baterista aunque mejor sería decir percusionista, del que siempre he pensado que tiene una gran inteligencia instintiva, (escuchen sino su disco en solo La Tomba dei Giganti).” Germán Lázaro, Cuadernos de Jazz (ESP)

 

“Oriol Roca est un batteur doublé d’un percussionniste à la recherche de colorations nouvelles.” Claude Loxhay, Jazzaround (BE)

AUDIO

DISCOGRAPHY

PRESS

Perhaps it’s the restraint displayed by Roca that makes this track so compelling, but the five minutes flew right by and I was sad when the album ended. All About Jazz (USA)

 

Oriol Roca rebondit d’une rythmique à l’autre, colore plus qu’il ne percute, dessine des mouvements d’air plus qu’il ne structure Diane Gastellu, Citizenjazz (FR)

 

Oriol Roca, baterista aunque mejor sería decir percusionista, del que siempre he pensado que tiene una gran inteligencia instintiva, (escuchen sino su disco en solo La Tomba dei Giganti). Germán Lázaro, Cuadernos de Jazz (ESP)

 

Oriol Roca est un batteur doublé d’un percussionniste à la recherche de colorations nouvelles. Claude Loxhay, Jazzaround (BE)

 

Paolo Angeli, que je suis depuis quelques années maintenant, ici il a trouvé un complice à sa mesure: Oriol Roca est un batteur énergique et créatif. Joël Plagier, Jazzman Magazine (FR)

 

Roca enters into another complex and unpredictable series of patterns which would serve most other drummers as a solo, but here it’s simply his agile contribution to the landscape. Dave Foxall, Jazz Journal (UK)

 

I’ve been poking around drummer Oriol Roca‘s music for a couple years now, and he always finds a way to gain interest Dave Summer, Bird is the Worm (USA)

 

El baterista Oriol Roca no sólo está desarrollando una interesante carrera dentro de nuestro país en grupos como MUT Trío, o junto a Giulia Valle y David Mengual por citar algunos. También tiene un reconocimiento más allá de nuestras fronteras con grupos como VRAK’ Trio, la Piccola Orchestra Gagarin, o con el pianista Giovanni Di Domenico, tal y como ocurre en Sounds Good, publicada en 2012 en el sello belga Spocus Records. Pachi Tapiz, Tomajazz (ESP)

 

El més significatiu d’aquest treball és que ens trobem davant d’un dels escassos bateries – i músics en general – capaços de construir amb el seu instrument un bell i poètic discurs narratiu. Martí Farré, Nativa (ESP)

 

Oriol Roca è un batterista eccezionale: flessibile e perfettamente a suo agio nei poliritmi e capacissimo di suonare anche al di fuori della pulsazione, una spalla perfetta per gli altri musicisti. Andrea Aguzzi, Italia Paperblog (IT)

ORIOL ROCA – LA TOMBA DEI GIGANTI

La Tomba dei Giganti

Artist : Oriol Roca

Release Date : July 6, 2010

Label : Whatabout Music

Format : Digital

Recorded live at Festival Isole che Parlano (Palau, Italy) by Roberto Monari September 11th 2009. Mixed and mastered by Dave Bianchi at The Emergency Room Studio (Barcelona). Cover artwork by Andrea Cirotto. Photography by Nanni Angeli

 

Go to ORIOL ROCA

Buy album:

Barcelona born drummer Oriol Roca had no intention to release a solo album. He didn’t even plan to perform solo, for that matter. And yet, La Tomba dei Giganti is his first outing under his own name. In August 2009, Paolo Angeli, an amazing Italian improviser, invited Oriol to perform at Isole che Parlano, an arts festival held in the tiny village of Palau, in the Italian island of Sardinia. Italian sound engineer Roberto Monari happened to be there with his recording equipment to document the festival. Oriol was struck to recognize himself so strongly in the music, and he realized it was closer to the way he felt about music than anything else he’d ever done before. And thats how Roca’s first ever solo album, recorded on the evening of his first ever solo performance, came to be.

 

  • Oriol Roca: drums, percussion, flute and other objects

Press

 

Perhaps it’s the restraint displayed by Roca that makes this track so compelling, but the five minutes flew right by and I was sad when the album ended. All About Jazz (November 2011)

 

(…) Oriol Roca, baterista aunque mejor sería decir percusionista, del que siempre he pensado que tiene una gran inteligencia instintiva, (escuchen sino su disco en solo La Tomba dei Giganti). Germán Lázaro, Cuadernos de Jazz (April 2012)

 

Què és la vida? Què fou primer? D’on venim? On som? On anem? Preguntes que de ben segur es feien les comunitats sedentàries que durant l’Edat de Pedra van construir el monument funerari avui conegut com La Tomba dei Giganti, a la localitat sarda de Palau, i a on a l’actualitat s’hi celebra el festival Isole che Parlano. Què haurien pensat els enterramorts d’aleshores si els haguessin explicat que 3.600 anys més tard un bateria els explicaria l’origen d’una cosa que en diuen música? Oriol Roca, reconegut timbaler de les noves generacions del jazz barceloní, va ser convidat el 2009 a oferir un solo a l’indret més espiritual de Palau. I, dit i fet, se li va acudir mirar d’explicar – interpretar – l’origen de la música com a un fenomen derivat de la invenció – o constatació – del ritme; i del ritme com a una part inherent a la condició humana.

La Tomba dei Giganti és, doncs, un viatge a la recerca de l’abstracció a partir de la nuesa d’un senzill batec de metrònom que, des del primer tall del disc – “Sound” -, transita cap a una major complexitat conceptual. Del so passem a la música – “Music” -, amb un ritme dispers a partir d’harmònics i escomeses melòdiques. El metrònom llavors s’apaga i el so es converteix en moviment: “Dance”, l’inici d’un discurs enrevessat que assoleix el seu màxim clímax a “Life”, metàfora del nomadisme i l’exploració. Un passatge introspectiu, “Wisdom”, dóna a pas a la bretolada del disc: una singular interpretació d’“Els Segadors” amb una flauta d’èmbol. Un final només comprensible si se’ns explica que el treball fou enregistrat un 11 de setembre, i que ens du a concloure que els himnes nacionals – com a gènere musical i com a significat simbòlic – no resten tant lluny del més absolut primitivisme humà. En tot cas, el més significatiu d’aquest treball és que ens trobem davant d’un dels escassos bateries – i músics en general – capaços de construir amb el seu instrument un bell i poètic discurs narratiu. Martí Farré, Nativa (October 2010)

X